Un esdeveniment inesperat ha sacsejat la societat catalana pocs dies abans que comencés el curs escolar d'enguany: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre una sentència que ratificava la del Tribunal Suprem espanyol (TS), segons la qual el castellà havia de ser reintroduït com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya juntament amb el català, acabant així, amb el sistema d'immesrsió lingüística. El TSJC va donar un ultimàtum al Govern de la Generalitat: el Govern tenia dos mesos per acatar la sentència.
Tot i que sembla que aquest intent ha fracassat, és evident que hi ha interessos de posar fi al sistema d'immersió lingüística, un sistema que ha servit amb èxit absolut perquè la població de Catalunya conegués les dues llengües oficials del Principat durant els darrers trenta anys. Aquest sistema és integrador: no segrega la població per la llengua d'origen i, a més, sembla l'única via efectiva per mantenir viu i fort el català des de l'ensenyament. Per acabar, cal dir que la immersió lingüística és un sistema admirat i aplaudit tant per la UNESCO com per la UE i molts dels seus països membres.
Les persones que lluiten contra un sistema que sembla no tenir més que avantatges ho fan exclusivament amb finalitats polítiques o electoralistes; ja es va esmentar en aquest bloc fins a quin punt és perillós i nociu per a la llengua el fet que sigui utilitzada com a arma política contra aquells qui la defensen. Tant si aquestes persones han aconseguit algun de llurs objectius amb aquest nou intent contra la llengua com si no, els qui la defensem no podem pas deixar de fer-ho ni afluixar perquè la nostra llengua, el català, està amenaçada per molts i molt diversos perills que ens impedeixen garantir la seva supervivència a mitjà i llarg termini.
Hem de tenir molt present que la immersió lingüística és dels pilars que manté més o menys cohesionada una societat tan extraordinàriament diversa com la catalana i si, com pretenen alguns, la societat queda fragmentada, el país no avançarà positivament per a ningú, independentment de la ideologia que es tingui. La situació del català és molt complexa ja que, per començar, està mancat d'un requisit bàsic per a qualsevol llengua que vulgui garantir la seva supervivència: tenir un Estat al darrere que la defensi i la potencïi; malgrat això i contra tot pronòstic, és una llengua molt viva i amb un fort pes social. Pel que fa a l'efecte que té l'idioma com a element social i diferentcial nacional, cal dir que el català és l'element bàsic que atorga a Catalunya l'estatus de nació i que, de la mateixa manera que Irlanda no hauria sobreviscut pas com a nació si no hagués estat per la religió (tret diferencial dels irlandesos respecte els britànics), Catalunya tampoc no sobreviurà com a nació sense l'idioma, atès que és el tret diferencial dels catalans respecte la resta d'espanyols. Aquesta diferenciació és precisament el que dóna cohesió social i unitat al poble de Catalunya.
En poques paraules, cal defensar el català, no només per raons culturals i històriques (que ja són importants), sinó també perquè compleix una funció social bàsica i imprescindible. No podem pas permetre que els nens siguin conscienciats, des de ben petits, que l'idioma d'origen és un tret segregador o ens trobaríem, per exemple, que, a l'hora de l'esbarjo, els nens jugarien a futbol catalans contra castellans; altrament dit, tindríem una societat dividida o segregada.
Per tot això, cal defensar la immersió i, més globalment, l'idioma català. Com va dir l'escriptor Màrius Serra, del dret i a l'inrevés: CATALÀ - ÁLATAC!!!
Tot i que sembla que aquest intent ha fracassat, és evident que hi ha interessos de posar fi al sistema d'immersió lingüística, un sistema que ha servit amb èxit absolut perquè la població de Catalunya conegués les dues llengües oficials del Principat durant els darrers trenta anys. Aquest sistema és integrador: no segrega la població per la llengua d'origen i, a més, sembla l'única via efectiva per mantenir viu i fort el català des de l'ensenyament. Per acabar, cal dir que la immersió lingüística és un sistema admirat i aplaudit tant per la UNESCO com per la UE i molts dels seus països membres.
Les persones que lluiten contra un sistema que sembla no tenir més que avantatges ho fan exclusivament amb finalitats polítiques o electoralistes; ja es va esmentar en aquest bloc fins a quin punt és perillós i nociu per a la llengua el fet que sigui utilitzada com a arma política contra aquells qui la defensen. Tant si aquestes persones han aconseguit algun de llurs objectius amb aquest nou intent contra la llengua com si no, els qui la defensem no podem pas deixar de fer-ho ni afluixar perquè la nostra llengua, el català, està amenaçada per molts i molt diversos perills que ens impedeixen garantir la seva supervivència a mitjà i llarg termini.
Hem de tenir molt present que la immersió lingüística és dels pilars que manté més o menys cohesionada una societat tan extraordinàriament diversa com la catalana i si, com pretenen alguns, la societat queda fragmentada, el país no avançarà positivament per a ningú, independentment de la ideologia que es tingui. La situació del català és molt complexa ja que, per començar, està mancat d'un requisit bàsic per a qualsevol llengua que vulgui garantir la seva supervivència: tenir un Estat al darrere que la defensi i la potencïi; malgrat això i contra tot pronòstic, és una llengua molt viva i amb un fort pes social. Pel que fa a l'efecte que té l'idioma com a element social i diferentcial nacional, cal dir que el català és l'element bàsic que atorga a Catalunya l'estatus de nació i que, de la mateixa manera que Irlanda no hauria sobreviscut pas com a nació si no hagués estat per la religió (tret diferencial dels irlandesos respecte els britànics), Catalunya tampoc no sobreviurà com a nació sense l'idioma, atès que és el tret diferencial dels catalans respecte la resta d'espanyols. Aquesta diferenciació és precisament el que dóna cohesió social i unitat al poble de Catalunya.
En poques paraules, cal defensar el català, no només per raons culturals i històriques (que ja són importants), sinó també perquè compleix una funció social bàsica i imprescindible. No podem pas permetre que els nens siguin conscienciats, des de ben petits, que l'idioma d'origen és un tret segregador o ens trobaríem, per exemple, que, a l'hora de l'esbarjo, els nens jugarien a futbol catalans contra castellans; altrament dit, tindríem una societat dividida o segregada.
Per tot això, cal defensar la immersió i, més globalment, l'idioma català. Com va dir l'escriptor Màrius Serra, del dret i a l'inrevés: CATALÀ - ÁLATAC!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada