Els manlleus i les llengües en contacte

Tenint en compte el fort procés de globalització pel qual està passant el món actual, és evident que les llengües entren en contacte de manera inevitable, consegüentment, s'influeixen les unes a les altres. Ben segur que totes les llengües han rebut, en un moment o altre, influència d'altres idiomes, cosa que les ha alterades. Arran d'això es dóna el que en filologia es coneix com a manlleus, és a dir, elements lingüístics (paraules, principalment) que són propis d'una llengua A i que una llengua B els adapta al seu lèxic o gramàtica per influència de la lengua A. És el que se solia conèixer amb el nom de "barbarisme", que ve de "bàrbar", paraula que, malgrat les connotacions que té avui dia, en els seus orígens significava "estranger" o "de fora". De manlleus o barbarismes n'hi ha de moltes tipus: castellanismes (provinents del castellà), gal·licismes (del francès), anglicismes (de l'anglès), etc. Evidentment, a alguns idiomes (sobretot al castellà) també hi ha catalanismes, és a dir, manlleus provinents del català.

El fenòmen dels manlleus és fàcil d'explicar i d'entendre, sobretot en el context actual, però la gran pregunta que es fan els filòlegs és la següent: els manlleus enriqueixen les llengües o bé les distorsionen negativament? Les respostes donades a aquesta pregunta són moltes i molt diverses, sobretot perquè planteja moltes preguntes addicionals com, per exemple, quina actitud han de tenir les autoritats lingüístiques davant d'aquest fenomen, com cal educar la població perquè faci servir o no els manlleus depenent de si s'arriba o no a la conclusió que són un afegit positiu a la llengua, fins a quin punt cal ser tolerant amb l'ús dels manlleus o amb la seva acceptació, quines diferències hi ha entre l'ús dels manlleus en el llenguatge oral i en el llenguatge escrit, etc.

La realitat és que els manlleus han enriquit les llengües i això és innegable ja que, per posar un exemple, gairebé tots els substantius que fan referència a elements que fa segles no existien són manlleus adaptats i això ha passat a totes les llengües del món per molt majoritàries que siguin, tots els neologismes han estat adaptats a partir d'un manlleu, la majoria de l'anglès però també molts del francès.

Ara bé, hi ha diferents tipus de manlleus; per començar, hi ha manlleus que estan justificats i manlleus que no: està molt justificat qualsevol manlleu de neologismes dels quals l'idioma propi no tenia cap referència. Què faríem, per exemple, sense l'ordinador (del francès ordinateur) o bé la computadora (de l'anglès computer)? En català no hi ha pas cap mot genuí que hi faci referència i, per tant, ens cal el manlleu. Un altre aspecte que cal tenir en compte, és el fet que els manlleus es poden classificar en dos tipus: els que s'agafen d'un idioma d'origen i s'incorporen tal com són a l'idioma receptor (per exemple, "kitsch", mot provinent de l'alemany present al diccionari de l'IEC tal qual està escrit aquí) i els que s'agafen de l'idioma d'origen però s'adapten a la fonètica i l'escriputra de l'idioma que els ha de rebre (com el cas del francès ordinateur, terme que s'ha adaptat a la gramàtica catalana com "ordinador").

Cada llengua és diferent i es troba en una situació diferent, per la qual cosa, els manlleus també hi tenen un efecte diferent però, en el cas del català, el problema és la gran quantitat de manlleus que agafa de les llengües amb les quals ha de conviure, sobretot del castellà, atès que la població catalanoparlant els agafa no pas perquè la llengua els necessiti sinó per desconeixement dels termes genuïns; aquestes errades "s'encomanen" entre els parlants. A més, la influència del castellà sobre el català és especialment greu perquè no només substitueix termes i paraules sinó també estructures sintàctiques, expressions, dites, etc. Això és, en part, semblant al procés que gairebé totes les llengües del món pateixen principalment per culpa de la influència de l'anglès però, en el cas del català, per influència del castellà i del francès, aquest procés es produeix de manera molt més ràpida i demolidora pel lèxic i la gramàtica genuïns de l'idioma atès que no hi ha cap parlant de català que sigui monolingüe i que la situació social del català històricament sempre ho ha facilitat molt. Una conseqüència molt greu i molt evident de la influència del castellà sobre el català és que el català ha perdut completament el registre vulgar, ja que el aquest registre, actualment, és un català castellanitzat. Ningú no insulta ni renega amb termes genuïnament catalans, ans el que fa la gent és importar-ne del castellà. Semblantment, alguns idiomes comencen a patir una gran degeneració per la influència de l'anglès, malgrat que alguns són idiomes majoritaris o d'estat: és el cas del japonès o de l'alemany, a més, tot apunta que al castellà també li acabarà passant. Tot i així, com és evident, aquests processos són molt menys preocupants en aquestes llengües, ja que el nivell d'assimilació d'una llengua per part d'una altra és directament proporcional a la influència que una exerceix sobre l'altra i la influència de l'anglès sobre les grans llengües del món encara no és pas comparable a la del castellà sobre el català.

Aquest tema és molt extens i té molts aspectes que val la pena comentar, per això, aquest article podria ser espectacularment llarg però cal intentar sintetitzar-lo amb una conclusió, que, en el cas del català, és que els manlleus han enriquit l'idioma però també poden degradar-lo fins al punt de posar-lo en perill; els neologismes que s'han importat d'altres idiomes són necessaris però cal adaptar-los a la gramàtica del català per tal de mantenir la puresa de l'idioma. A més, cal lluitar contra la influència que el castellà i el francès exerceixen sobre el català o podrien acabar per dialectalitzar-lo: cal recuperar i mantenir les paraules, expressions, dites i estructures sintàctiques que es van perdent amb cada generació i que són pròpies del català. Els mitjans de comunicació haurien de contribuir-hi molt i, actualment, la seva contribució a la puresa de la llengua és clarament insuficient. Tant per al català com per a qualsevol altra llengua, cal prevenir també la influència de l'anglès, que cada dia és més important. Les autoritats lingüístiques poden decidir i intentar conscienciar la gent però si la població no té la iniciativa de defensar allò que és genuí, no hi haurà res a fer.