El català i el nacionalisme

La majoria de nacions sense Estat d'Europa s'han adaptat a l'idioma de l'Estat que les governa per una qüestió de comoditat i pragmatisme en detriment de la llengua pròpia; algunes d'aquestes nacions, Irlanda, per exemple, han mantingut la supremacia de la llengua de la seva antiga metròpoli àdhuc havent aconseguit la plena sobirania. Per als irlandesos, com per a moltes altres nacions, és molt més còmode i pràctic limitar-se a una llengua de gran abast a nivell mundial, com és l'anglès (i com també ho són el castellà i el francès, entre d'altres) que no pas molestar-se a potenciar una llengua minoritzada. Hi ha molts països a Europa i al món que es regeixen per aquesta manera de pensar però no és pas el cas de Catalunya: el nacionalisme català sempre ha tingut l'idioma com a principal bandera i el seu objectiu primordial és i sempre ha estat el manteniment i la potenciació del mateix. Tradicionalment, el nacionalisme català, el catalanisme, ha estat un moviment regionalista, autonomista o federalista però no independentista. És un cas curiós, ja que molts nacionalismes a Europa reclamen la plena sobirania de les nacions que volen representar però, en canvi, no presten pas tanta atenció a la llengua que parlen els components d'aquestes nacions, si és que en parlen una de diferent de la que es parla al conjunt de l'Estat on es troben atès que, en molts casos, no és així.

El fet que el catalanisme doni tanta importància a la llengua té avantatges i desavantatges: gràcies a aquest fet, tots els nacionalsites parlen català, el defensen i el potencien perquè ja és com una norma no escrita entre els catalanistes independentment del tipus de nacionalisme que defensin (autonomisme, independència, federalisme, etc.). Aquesta situació també ha creat una sensació entre una part la ciutadania d'haver de parlar el català com un hàbit políticament correcte (sobretot en l'àmbit de la política però també en d'altres) en el context d'una nació que ha mantingut la seva identitat contra vent i foc, ja que han estat molts els factors que han posat en perill molt greu tant la llengua com la identitat catalanes al llarg de la història. sense haver-ho arribat a aconseguir mai del tot.  El principal desavantatge que té això és que la llengua queda polititzada i, per tant, se sol associar a una ideologia política concreta (el catalanisme), per la qual cosa, els qui no estan d'acord amb aquesta ideologia, eviten la llengua o lluiten contra la seva expansió perquè la veuen com l'arma política dels seus adversaris.