El català és una llengua que ha de conviure des de fa segles amb altres idiomes molt més majoritaris (principalment el castellà i el francès) als territoris on és llengua pròpia. Fins fa relativament pocs anys, el català era una llengua perseguida als diferents territoris on es parla independentment de si estaven administrats per l'Estat espanyol o pel francès. Actualment, però, aquesta situació ha canviat: des del 10 de desembre de l'any 2007, dia en el qual el català va esdevenir llengua oficial a la Catalunya Nord gràcies a la "Carta en favor del català", la llengua catalana és oficial o, almenys, gaudeix de cert reconeixement o proteció a tots els territoris on es parla. Tot i així, encara que, de iure, el català estigui, més o menys reconegut legalment a tot arreu, la llengua continua patint un procés de minorització que la fa minvar: val a dir que durant tot el temps que el català va ser perseguit va fer-se molta feina a l'hora de fer-lo retrocedir en tots els àmbits i, actualment, de manera més subtil, també hi ha qui encara lluita per evitar la seva revifada.
En els casos, per exemple, de les Illes Balears i el País Valencià, a tots dos parlaments autonòmics hi va guanyar, el passat dia 22 de maig, el PP amb majoria absoluta; un PP decidit i convençut a minoritzar i segregar el català. En aquests llocs, el català esdevé cada vegada més una llengua minoritzada i perd terreny ràpidament dia rere dia principalment pel gran gruix de persones que, en el seu moment, van migrar a aquests territoris des de llocs on no es parla català (ja siguin espanyols o de fora de l'Estat) però també per les politiques linguístiques que els propis autòctons toleren i, en molts casos, fins i tot promouren.
El cas de la Comunitat Autònoma de Catalunya és una mica diferent: la població catalana, en general, sí que presenta un fort desig de protegir i potenciar la llengua pròpia i, en conseqüència, aquest és el territori on el català gaudeix de més bona salut. Cal tenir en compte que tots els govern autonòmics que hi ha hagut a Catalunya des de la restauració de la Generalitat l'any 1977 han estat en clau catalanista i s'han preocupat molt de promoure i protegir el català. Malgrat tot, ha quedat palès que els tribunals i altres institucions de l'Estat espanyol lluiten incansablement per evitar que el català sobresurti més del que els interessa. Les dues darreres sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l'ús del català com a única llengua vehicular a les escoles de Catalunya van ser emeses el passat dia 26 de maig però no van tenir gaire ressò mediàtic perquè la intervenció policial dels Mossos d'Esquadra a la Plaça Catalunya que va haver-hi l'endemà va centrar tota l'atenció de la premsa i la població catalanes.
A part d'això, al Principat també hi ha un gruix important de població immigrant o d'origen immigrant (interior o exterior, en aquest cas, és irrellevant) una part de la qual no se sent còmode, pels motius que sigui, amb la forta presència social del català al territori; és per aquesta raó que algunes agrupacions (sobretot polítiques) lluiten per aconseguir reduir la presència social del català fomentant el que ells anomenen "bilingüisme".
Tanmateix, el bilingüisme no pot pas ser efectiu si les dues llengües que han de conviure no estan en igualtat de condicions: el català ha d'existir després d'haver patit tota la repressió històrica i els impediments que li posen els Estats espanyol i francès per progressar. El castellà, en canvi, és una de les llengües més parlades del món, compta amb el suport de molts Estats independents i té un fort pes internacional. A més, val a dir que tots els parlants del català dominen el castellà tan bé com la seva llengua pròpia, en molts casos, fins i tot millor; mentre que molts dels parlants del castellà que viuen als territoris catalanoparlants gairebé no utilitzen el català i tenen, a més, un nivell de català, en molts casos, ínfim. Per acabar, cal destacar la tendència de més del 80% els catalanoparlants de renunciar a la pròpia llengua quan algú se'ls dirigeix en castellà. Tots aquests factors fan que la situació de bilingüisme sigui infactible si no és que s'apliquen polítiques per protegir el català i així equilibrar la seva difícil situació enfront del castellà. Perquè una llengua estigui correctament protegida cal que tingui un Estat al darrere que la defensi i el català, no només no té cap Estat a favor (llevat d'Andorra però és un Estat massa petit per influir en el conjunt de l'idioma), sinó que en té dos de molt poderosos en contra.
En els casos, per exemple, de les Illes Balears i el País Valencià, a tots dos parlaments autonòmics hi va guanyar, el passat dia 22 de maig, el PP amb majoria absoluta; un PP decidit i convençut a minoritzar i segregar el català. En aquests llocs, el català esdevé cada vegada més una llengua minoritzada i perd terreny ràpidament dia rere dia principalment pel gran gruix de persones que, en el seu moment, van migrar a aquests territoris des de llocs on no es parla català (ja siguin espanyols o de fora de l'Estat) però també per les politiques linguístiques que els propis autòctons toleren i, en molts casos, fins i tot promouren.
El cas de la Comunitat Autònoma de Catalunya és una mica diferent: la població catalana, en general, sí que presenta un fort desig de protegir i potenciar la llengua pròpia i, en conseqüència, aquest és el territori on el català gaudeix de més bona salut. Cal tenir en compte que tots els govern autonòmics que hi ha hagut a Catalunya des de la restauració de la Generalitat l'any 1977 han estat en clau catalanista i s'han preocupat molt de promoure i protegir el català. Malgrat tot, ha quedat palès que els tribunals i altres institucions de l'Estat espanyol lluiten incansablement per evitar que el català sobresurti més del que els interessa. Les dues darreres sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l'ús del català com a única llengua vehicular a les escoles de Catalunya van ser emeses el passat dia 26 de maig però no van tenir gaire ressò mediàtic perquè la intervenció policial dels Mossos d'Esquadra a la Plaça Catalunya que va haver-hi l'endemà va centrar tota l'atenció de la premsa i la població catalanes.
A part d'això, al Principat també hi ha un gruix important de població immigrant o d'origen immigrant (interior o exterior, en aquest cas, és irrellevant) una part de la qual no se sent còmode, pels motius que sigui, amb la forta presència social del català al territori; és per aquesta raó que algunes agrupacions (sobretot polítiques) lluiten per aconseguir reduir la presència social del català fomentant el que ells anomenen "bilingüisme".
Tanmateix, el bilingüisme no pot pas ser efectiu si les dues llengües que han de conviure no estan en igualtat de condicions: el català ha d'existir després d'haver patit tota la repressió històrica i els impediments que li posen els Estats espanyol i francès per progressar. El castellà, en canvi, és una de les llengües més parlades del món, compta amb el suport de molts Estats independents i té un fort pes internacional. A més, val a dir que tots els parlants del català dominen el castellà tan bé com la seva llengua pròpia, en molts casos, fins i tot millor; mentre que molts dels parlants del castellà que viuen als territoris catalanoparlants gairebé no utilitzen el català i tenen, a més, un nivell de català, en molts casos, ínfim. Per acabar, cal destacar la tendència de més del 80% els catalanoparlants de renunciar a la pròpia llengua quan algú se'ls dirigeix en castellà. Tots aquests factors fan que la situació de bilingüisme sigui infactible si no és que s'apliquen polítiques per protegir el català i així equilibrar la seva difícil situació enfront del castellà. Perquè una llengua estigui correctament protegida cal que tingui un Estat al darrere que la defensi i el català, no només no té cap Estat a favor (llevat d'Andorra però és un Estat massa petit per influir en el conjunt de l'idioma), sinó que en té dos de molt poderosos en contra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada