Hola a tothom,
Em dic Josep Xavier (Xavi) i sóc un estudiant de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Autònoma de Barcelona. El motiu que m'ha empès a crear aquest bloc és que m'agradaria compartir les meves inquietuds sobre el nostre idioma, el català, amb tothom de la xarxa que hi tingui interès. En aquest bloc vull que es parli de la llengua catalana a tots nivells (lingüístic, sociolinguiístic, gramàtic, literari, etc.) perquè crec que és un tema molt interessant per als qui ens agraden les lletres o, senzillament, per als qui sentim la llengua catalana com a nostra, l'estimem i en volem parlar.
Sé que, d'antuvi, aquest tema pot semblar avorrit o repel·lent a algunes persones però jo estic segur que agradarà a molta gent que tingui inquietuds, interès o simplement curiositat en aquest camp. Personalment, jo redactaré un article cada setmana i el penjaré al bloc per donar informació, curiositats i tema de debat als seguidors del bloc; procuraré que els articles siguin molt diferents i amens a fi de despertar l'interès dels lectors.
Bé, això és tot. Espero que aquest bloc tingui molts seguidors i que serveixi per donar força vida a la nostra estimada llengua catalana.
Salutacions,
J. Xavier
Bé, molt bé, penso que aquesta es una tasca feixuga i poc agraïda, dons sembla que si ens entenem perquè hem de ser tan primmirats. Jo que visc a les Balears, aquí no s’entén molt bé la dèria de canviar la manera de dir les coses si sempre s’ha dit així, al principi de viure aquí amb molta delicadesa intentava corregir alguns mots que per mi feien mal d’orelles, com per exemple: “pechuga”, (pitrera) “Pollo” (pollastre), “Jamón” (cuixot o pernil) i d’altres, que curiosament deien al costat de paraules tan catalanes com de capvespre,cercar,horabaixa.
ResponEliminaI la resposta dels Illencs era, si sempre s’ha dit així, aquí xerrem Mallorquí.
Uns petits exemples de les dificultats que suposa canviar alguns hàbits, que formen part de la cultura de carrer
Sí, tens raó però tampoc no escriuré tots els articles igual que el primer: cadascun dels que faré serà diferent i no tots es basaran a corregir allò que la gent diu incorrectament. Evidentment, no canviaré pas tan fàcilment els mals hàbits lingüístics que formen part de la cultura de carrer però és cert, i tu ho deus saber millor que jo perquè has viscut més anys, que gràcies a la tasca de la normalització lingüística, abans es cometien errors lingüístics que ara ja no es donen; apart dels errors que, tot i que encara es fan, la gent ja coneix mentre que abans ni s'imaginaven que allò no fos correcte.
ResponElimina